Dones Lliures és la primera posada en escena que relata la situació i les vivències de les preses a la presó de la Trinitat Vella durant el tardo-franquisme (anys 60 i 70), posant el focus a les preses polítiques i fent menció a les preses per raons LGTBIQ+ (criminalitzades per la ley de vagos y maleantes primer i la ley de peligrosidad y rehabilitación social després) i fent menció a la situació de les preses comunes i al col·lectiu romaní.

Partint del relats autobiogràfics, parla d’aquelles dones valentes que, en el temps de la clandestinitat, van recollir el testimoni de les que, abans que elles, havien sofert pel sol fet de ser dona, per voler pensar lliurement i per creure en valors com la llibertat i la democràcia en una època de silenci, de repressió, d’injustícies i de falta de llibertats.